Amics dels Closos de Can Gaià
amicsclosos@gmail.com
 
  Closos
Facebook
Blog
 
 
 
 
 
AMICS dels Closos
Associació
Junta Directiva
Grups de treball
  Fer-se Amic / Amiga
  Socis d'Honor
  Calendari
  Beca de treball
  Estatuts (pdf)
 

les NOVETATS
Notícies
Sortides
Activitats
Comunicats
 
els CLOSOS DE CAN GAIÀ
  Jaciment
  Projecte Closos
  Equip Closos
  Publicacions
 
 
JORNADES estudis locals
  III Jornades
   

Projecte Closos

Web Projecte Closos

El projecte d'investigació arqueològica dels Closos de Can Gaià es va iniciar a l'any 1996 per un equip de la Universitat de les Illes Balears codirigit per Bartomeu Salvà i Manel Calvo. Al llarg d'aquests anys de feina ininterrompuda han passat pel projecte un número important d'investigadors i investigadores.

En consonància amb els nous plantejaments que es tenen sobre l'arqueologia, desenvolupats per Laboratori de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears, aquest projecte d'investigació contempla 5 grans línies de feina.

Científica

En primer lloc, centrant-nos en la vessant més estrictament científica del projecte, és més que evident que els estudis desenvolupats han permès avançar en el coneixement de les comunitats de la Edat del Bronze a Mallorca. Abans de Closos s'havien excavat molts pocs naviformes i es tenia una idea molt simple de les comunitats que habitaren Mallorca en el II mil·lenni A.C. En el moment que el Projecte Closos va néixer, els resultats d'aquelles excavacions ja no proporcionaven respostes a tota una série de preguntes que els arqueólegs i la societat de finals de s.XX es començaven a fer.

Tècnica

En segon lloc, per poder donar resposta a aquestes noves preguntes es varen introduir tota una sèrie de noves tècniques arqueològiques, que havien arribat a Espanya ja als anys 80' però que no havien vist la seva aplicació a les nostres illes (amb l'excepció notable de les excavacions a Son Fornés) per assolir els seus objectius.

Entre aquestes innovacions hem de destacar l'excavació en extensió del poblat. La característica de l'arqueologia que s'havia fet fans aquell moment era només excavar l'interior de les estructures principals, la preocupació per les seqüències estratigràfiques acurades, mitjançant l'introducció del Mètode Harris, i per la distribució microespacial dels artefactes. Primer amb una combinació del mètode La-Place, amb la divisió de l'espai en quadrícules de 1m per 1m, combinada amb l'adopció de estratègies de documentació espaial procedents de l'escola francesa d'arqueologia paleolítica, concretada amb la situació tridimensional dels conjunts arqueològics. Per últim, s'ha de emfatitzar l'inici de tota una bateria d'analítiques i estudis diversos ara com, estudis arqueofaunístics, tecnolòics, palinològics, carpològics, antracològics, sedimentaris,... que han permés ampliar de forma ostensible el coneixement d'aquestes comunitats, així com del medi en el que habitaren.

Aquestes innovacions técniques han proporcionat interessants resultats. S'ha pogut constatar com els poblats d'aquesta época no estaven formats únicament per naviformes, documentant-se possibles zones d'activitat econòmica i artesana comunitàries (tallers, magatzems,...) que s'haurien posat en funcionament cap el 1400 A.C. També ens ha permés comengar a visualitzar que aquestes comunitats no foren estàtiques sinó que canviaren molt al llarg del temps gràcies a la documentació dels canvis que sofrí al llarg del temps el poblat o l'evolució del funcionament dels espais domèstics, mitjançant l'estudi acurat del Navetiforme I (ja completament excavada i en procés d'estudi) i del Navetiforme II (encara en excavació).

Un altre camp en el que s'ha avançat ha estat en la qüestió de les activitats económiques d'aquestes comunitats. Els estudis arqueofaunístics han comengat a deixar-nos estudiar els patrons ramaders així com començar a intuir certa importància de l'explotació dels recursos marins, estudis fets per en Miquel Ángel Vicens. Els estudis palinológics, a cárrec d'en Gabriel Servera, encara en un estat incipient, han començat a donar resultats interessants permetent intuir una certa activitat agrícola que, fins ara, es negava per aquestes comunitats. Tota aquesta evidéncia material ens ha permés avançar en l'estudi de l'articulació social i econòmica, així com en els aspectes ideològics de les gents que varen viure als Closos. Tot aixó, ha permès oferir un discurs de la prehistória mallorquina molt més ric i complex amb tota una série de matisos que fins ara havien passat desapercebuts. A més, els investigadors del projecte tenen un ferm compromís amb la innovació de les técniques arqueológiques emprades i amb el plantejament de noves preguntes que confereixen un gran dinamisme al projecte científic.

Formativa

La tercera línia mestra del Projecte Closos és la formativa. Des des seus inicis, cada agost es desenvolupa una campanya d'excavació arqueològica en la que cada any participen al voltant de 30 estudiants i llicenciats, procedents de diferents universitats espanyoles i estrangeres que tenen l'ocasió de formar-se en diversos aspectes que conformen una excavació arqueològica i que són difícils d'assimilar en els cursos universitaris.

A més, també s'intenta que entrin contacte amb la prehistòria balear, ja que aquesta sovint no té espai als estudis universitaris. L'acció formativa del Projecte Closos no s'acaba aquí ja que són nombrosos els universitaris mallorquins que han tingut l'ocasió d'introduir-se dins el difícil món de la investigació arqueològica gràcies a l'interès i l'ajuda dels codirectors del projecte. A més cada any participen a les excavacions alumnes del IES de Felanitx acostant-se d'aquesta manera al treball de l'arqueòleg.

Restauració

La quarta vessant que contempla el Projecte Closos és aquella que contempla la consolidació i restauració de les diferents estructures excavades. Al llarg d'aquests anys s'han dut a terme tres intervencions de consolidació i restauració al jaciment dels Closos de Can Gaià. Dues d'aquestes campanyes s'han dedicat a la conservació de la naveta I, en què es van consolidar tant els seus elements estructurals com constitutius. Donada per acabada la intervenció, es va decidir actuar a un altre sector totalment diferent de l'anterior. El lloc escollit es tractava d'una gran cista, mutilada en un dels seus extrems per la carretera que va cap a Portocolom. Aquesta curiosa estructura forma part d'un conjunt de murs que se li adossen i d'una série d'enllosats i empedrats.

Aquesta línia del projecte va enfocada a protegir les estructures arquitectóniques que, a causa dels canvis que suposen l'excavació estan en risc, i a adequar-les per a la visita.

Difusió

En darrer lloc, és necessari fer esment que un dels principals objectius del projecte és la difusió i la implicació de la comunitat amb aquest projecte. És a dir, hi ha una voluntat ferma de que aquesta iniciativa arribi a la societat, a la gent. Es vol conscienciar a la societat mallorquina de la riquesa del seu patrimoni arqueològic, de les possibilitats educatives, lúdiques, socials i, perquè no, econòmiques d'aquest, fomentant així el seu estudi i conservació i obrint la porta a models socioeconòmics alternatius, més respectuosos amb el medi ambient i amb el nostre passat.

Amb aquesta finalitat, durant aquests anys, s'han fet nombroses conferències, s'han publicat diversos materials destinats al públic en general, s'han organitzat tallers arqueològics destinats tant als col·legis i instituts com a les associacions de veïns de Felanitx i Portocolom. A més, des de fa uns anys es participa a la "Primavera arqueològica" una iniciativa conjunta dels principals jaciments arqueològics a Mallorca per oferir activitats als ciutadans mallorquins. En darrer lloc s'ham començat a ofertar visites guiades i tallers destinats als turistes que visiten Portocolom.

En resum, és evident que el Projecte Closos és una iniciativa amb una gran acceptació per part de la societat i que té com a objectiu básic la recuperació del jaciment de "Els Closos de Can Gaiá" com a recurs turístic i cultural.